Es tracta d’una àrea d’alt nivell paisatgístic, de camps de conreu esglaonats cap al nord, camí de la Riera de Riudaura, entre la Serra de Sant Miquel i el Barri del Pla de Dalt d’Olot. Mitjançant el modelat de l’entorn, el projecte integra arquitectura i naturalesa, mantenint la continuïtat de l’espai existent. Des de l’interior de la ciutat, l’arquitectura filtra i emmarca el paisatge. Des de l’exterior, i com a futura façana d’Olot, l’edifici no es percep com un límit, si no que s’hi integra. L’accés públic a l’Hospital es produeix des d’un espai que flueix de manera natural. És una transició entre el carrer i l’edifici com a prolongació del bosc existent cap als accessos i cap a l’aparcament. Els accessos tècnics es produeixen en els extrems. A l’est, l’accés a urgències i a l’oest a través de l’aparcament de personal l’accés al pati de maniobres i l’accés del personal. El programa funcional s’organitza en dos àmbits, un de superior i un d’inferior, quedant l’espai intermedi com a espai transparent de continuïtat, on se situen els accessos públics a l’Hospital i la part de l’àrea ambulatòria on es tracten malalts amb possibles incapacitats motrius. En la planta inferior se situa a l’est les àrees més mèdiques i amb accés de públic i a mida que es desplacen cap a l’oest al llarg del pas tècnic es van tecnificant, deixat per a l’extrem oest les àrees dels serveis generals, el pati de maniobres, i les instal·lacions. Les plantes superiors les conformen una sèrie de barres que projectant-se cap a l’exterior de la ciutat, emmarquen les vistes sobre la serra i el bosc de ribera de la riera que queda als peus.