Ahead: de l’anglès. Endavant, al davant, el poder veure més enllà.
La creixent recerca de millorar el benestar de les persones immerses en diversos processos dins dels entorns sociosanitaris destaca la necessitat de reconsiderar com portem a terme una arquitectura conscient i de qualitat.
No obstant això, sorgeix la pregunta de com aconseguir-ho, de quina manera i sota quins lineaments. En un món saturat d’informació i diverses fonts per accedir-hi, sovint ens trobem amb documents que fan servir termes com “deure”, “obligació” i “compromís” per prescriure un disseny específic. Això pot sonar gairebé dogmàtic (ensenyar, no pregar).
El desafiament es presenta quan ens enfrontem a situacions complexes que ens impedeixen complir amb aquests deures. En ocasions, les normatives prevalen; d’altres vegades, les necessitats específiques del client o limitacions econòmiques entren en joc. Davant d’aquesta realitat, és probable experimentar sensacions desagradables com la frustració o limitacions en l’acció. No obstant això, és mitjançant la flexibilització del nostre pensament i enfocaments que podem generar preguntes, atravessar “crisis” i buscar perspectives alternatives. Això fomenta el debat, l’intercanvi d’idees entre col·legues i la creació de nous enfocaments, permetent abordar biaixos i fer que la nostra feina sigui més objectiva i tingui un major abast.
En aquest context, proposem introduir el concepte de “pensament crític” [1] [2] [3] i valorar la seva contribució positiva en els processos de disseny. Segons Jacques Boisvert [4], en el seu llibre “La formació del pensament crític: teoria i pràctica” (2004), aquest funciona de tres maneres: com a estratègia de pensament, com a mètode d’investigació i com a procés.
Així mateix, el pensament crític implica una sensibilització per contrastar la realitat social, política, ètica i personal. En certa manera, representa un compromís amb “l’altre” i la societat en adoptar una postura d’acció transformadora a nivell individual i social (Lipman 1987).
Aquesta capacitat per analitzar, entendre, comparar, classificar, sintetitzar, resoldre problemes, prendre decisions, formar conceptes, utilitzar el pensament creatiu, planificar i avaluar, entre altres coses, són les que permeten ser més objectius amb la realitat i ordenar les prioritats dins de projectes.[5] [6]
Tal com expressa J. Albisua et al en l’escrit “El Pensament Crític des de la Perspectiva dels Docents Universitaris”[7], la clau “no radica a tenir la raó, sinó a considerar totes les possibilitats i confiar en la raó més que en l’emoció, evitant que els nostres prejudicis biaixin les nostres decisions (Kurland 2005).”
_
_
_
Referències bibliogràfiques
[1] Armas, M. A., & Saavedra, M. M. (2007). Estils de pensament, tipus de lideratge i estils educatius en docents universitaris. Revista de Psicologia (Trujillo), 9, 81-91.
[2] Martín García, Victor y Barrientos Bradasic, Oscar. (2009). “Els dominis del pensament crític: una lectura des de la teoria de l’educació”. Universitat de Salamanca, Espanya.
[3] Naessens, H. (2015). Comparació entre dos autors del pensament crític: Jacques Boisvert i Richard Paul-Linda Elder.
[4] Boisvert, Jaques. (2004). La formació del pensament crític: teoria i pràctica. Ed: Fondo de la cultura econòmica. Mèxic.
[5] López Jara, D. C., Sánchez Perdomo, L. P., & Herrera Sánchez, S. (2018). Pensament crític i habilitats cognitives: un anàlisi documental en el context educatiu llatinoamericà.
[6] Article de revista. Universitat del País Basc – “Pensament crític: pràctiques i ocupació”.
[7] Bezanilla-Albisua, M. J., Poblete-Ruiz, M., Fernández-Nogueira, D., Arranz-Turnes, S., & Campo-Carrasco, L. (2018). El pensament crític des de la perspectiva dels docents universitaris. Estudis pedagògics (Valdivia), 44(1), 89-113.
