RS_BIM

Metodologia B.I.M – “Beyond Inefficient Modeling”

2 gener, 2024
RS_Healing gardens

Jardins terapèutics pel benestar de les persones

3 gener, 2024

Abordatge de la «Contaminació Visual» en espais sociosanitaris: una perspectiva de AHEAD Barcelona Healthcare Architecture

RS_Visual pollution

La necessitat de comprendre els efectes que produeixen els espais arquitectònics sobre els éssers vius i les seves emocions és el que ens convida en aquesta ocasió a submergir-nos en la problemàtica de la contaminació visual dins dels àmbits hospitalaris i sociosanitaris per a ressaltar algunes de les seves conseqüències significatives. A més, presentarem solucions tècniques que hem implementat en els nostres projectes, darrere de millorar no sols la funcionalitat d’aquests espais, sinó també el benestar i la comoditat dels qui transiten per ells.

La contaminació/soroll visual

Quan parlem de «contaminació visual» o «soroll visual», ens referim a la presència d’elements creats per la intervenció humana[1] en un entorn específic que dificulten la correcta visualització i apreciació de l’espai circumdant. Aquest fenomen s’origina a partir d’un excés d’informació visual, que pot manifestar-se en forma de gràfics, elements arquitectònics, components tècnics i tecnològics, entre altres.
Quan aquesta saturació d’informació, desordenada i excessiva, supera la capacitat humana per a processar-la i assimilar-la, comencen a sorgir els problemes.
Quant a les institucions sanitàries, aquest fenomen es presenta de diverses formes i provoca que es generi un ambient visualment caòtic. Des de la ubicació aleatòria de cartelleria, moltes vegades realitzades a mà, fins a la complexitat de la senyalització. Passant per la sobreabundància d’equips mèdics i mobiliari.

Impacte en les persones usuàries

Diversos estudis científics i la literatura acadèmica [2] [3] [4] [5] [6]convergeixen en l’evidència que l’exposició constant i inconscient a les distraccions visuals en entorns hospitalaris té conseqüències profundes i significatives tant en la salut mental i emocional de les persones ingressades o en tractament com en la capacitat de concentració i acompliment del personal mèdic.

Aquestes condicions d’excés d’informació i desordre provoquen estrès i ansietat, i entorpeixen la relaxació necessària per a la recuperació. La confusió induïda per una senyalització complexa agreuja la sensació de vulnerabilitat, la qual cosa redunda en un major impacte negatiu en el benestar emocional.

El personal mèdic, per part seva, experimenta els efectes perjudicials de la càrrega visual excessiva, que obstaculitza l’eficiència i la presa de decisions ràpides, aspectes crítics en l’entorn hospitalari. La fatiga visual i l’augment de l’estrès laboral són conseqüències directes de l’exposició constant a una gran quantitat d’estímuls visuals, la qual cosa, al seu torn, podria influir en la qualitat de l’atenció mèdica proporcionada.

En aquest context, es generen emocions perjudicials, com a irritació, distracció, augment del dolor, por i depressió que afecten no sols les persones sota tractament, sinó també als seus familiars i al personal assistencial. Davant aquest panorama, es fa necessari que els edificis hospitalaris i sociosanitaris implementin estratègies per a mitigar la contaminació visual, per a crear entorns més propicis per a l’atenció mèdica efectiva i el benestar emocional de totes les persones involucrades.

Enfocaments per a reduir la Contaminació Visual

Enfront d’aquest repte, des de AHEAD Barcelona Healthcare Architecture hem posat en marxa iniciatives destinades a dissenyar àmbits que contrarestin la sensació de «espai tècnic». La clau radica en la creació d’entorns ordenats, amb mobiliari estratègicament planificat, una paleta de colors conscientment seleccionada[7], i la implementació de sistemes de senyalística integral que facilitin l’orientació (wayfinding [8]).

Cada espai s’adapta meticulosament a les necessitats específiques dels seus ocupants, considerant factors com l’edat, la presència de discapacitats i el tipus d’atenció requerida. Exemples palpables del nostre enfocament inclouen un capçal de llit dissenyat per a ocultar elements tècnics obligatoris, amb el que es disminueix la sensació de malaltia, i mobles estratègicament situats en les entrades de les habitacions per a optimitzar la disposició d’inputs hospitalaris i evitar interrupcions en les circulacions del personal assistencial.

Hem adoptat un enfocament de disseny ambiental que privilegia la calma i la simplicitat, amb colors suaus, il·luminació adequada i textures de fusta per a proporcionar una sensació de confort. També, hem considerat l’ús estratègic de pantalles digitals, assegurant-nos de brindar informació crucial de manera clara i concisa.

En última instància, hem proposat que una senyalització clara i directa és fonamental per a prevenir la confusió. La informació fàcilment comprensible sobre direccions, normes i procediments contribueix a crear un entorn més ordenat i menys estressant.

Conclusió

La contaminació visual emergeix com un fenomen complex, els impactes del qual transcorren de manera subestimada en la nostra vida diària. Des de la fatiga visual fins a l’estrès i l’ansietat, els seus efectes són més significatius del que comunament percebem. Reconeixent aquesta realitat, resulta imperatiu abordar aquest desafiament de manera integral.

Proposem una resposta que abasti aspectes fonamentals com el disseny ambiental, la tecnologia i la comunicació. En aquest enfocament, es destaca la importància de prioritzar la creació d’entorns que fomentin la calma i la concentració. No sols es busca atenuar els efectes adversos en l’experiència en entorns hospitalaris, sinó que també pretén potenciar el procés de curació, tant per als qui reben atenció com per al personal assistencial que exerceix la seva labor en aquests espais. En fer-ho, aspirem a contribuir significativament al benestar integral de les persones i a promoure entorns més saludables i equilibrats en la nostra societat.

_
_
_
Referències bibliograficas
[1] Arbohaín, C., & Garcén, L. (2001). Contaminació visual. Arqchile.cl.
[2] Corretja, V. F., & Mejía, A. A. (2015). Indicadors de contaminació visual i els seus efectes en la població. Enfoqui UTE, 6(3), 115-132.
[3] Tresserra, M. P. (2016). Desenvolupament del cervell i riscos de la sobreestimulación en la infància. Aula d’infantil, 25-26.
[4] Russell, V. S. (1974). Pollution: Concept and definition. Biological Conservation, 6(3), 157-161
[5] Kharate, S., & Banerjee, S. (2016). A Study of Visual pollution and Its Effect on Mental Health. Innovation in IT, 3(1), 35-37.
[6] Plattenberg, R. H. (2007). Environmental pollution: new research. Nova Publishers.
[7] Heller, E. (2004). Psicologia del color. Editorial GG.
[8] Arthur, P., & Passini, R. (1992). Wayfinding: people, signs, and architecture. http://worldcat.org/isbn/0075510162