Vivim en un món que canvia constantment, i la innovació és la que impulsa aquest canvi. Tenir un pensament innovador no és només una habilitat, sinó una força que ens ajuda a replantejar el que considerem possible. En aquest context, l’arquitectura, una mescla de creativitat i funcionalitat, es converteix en un terreny emocionant per a la creativitat i l’originalitat.

La innovació no es tracta només d’introduir noves tecnologies o materials, sinó també de com concebem, dissenyem i experimentem el nostre entorn. Pensar de manera innovadora en arquitectura també implica desafiar les idees establertes, acceptar una varietat de perspectives i superar les normes tradicionals.

En aquest article compartirem com hem utilitzat la simulació clínica i la seva metodologia per a dissenyar un capçal de llit en una habitació d’hospitalització, integrat en un únic moble.

La qüestió per resoldre

Partim de la necessitat de transformar la percepció d’un entorn tècnic i fred per a crear una atmosfera més acollidora en situacions vulnerables, com ho és una hospitalització.

Sabem que quan una persona està ingressada i hospitalitzada durant un període determinat, l’habitació es converteix temporalment en la seva llar (i en el de la seva família) i és aquí, on les persones que som responsables del disseny tenim la possibilitat de crear espais millors, que respongui tant a les necessitats funcionals com als requeriments de confort dels seus ocupants.

Diversos estudis, com per exemple el de J. Dubose en «Exploring Healing Spaces» (2018)[1], evidencien la clara relació que existeix entre l’entorn ben construït i la recuperació del pacient. En paraules literals, «l’entorn no pot causar que ocorri la curació, però pot facilitar la participació en comportaments i emocions que la recolzin; l’ambient pot induir respostes físiques i emocionals com la felicitat, l’alegria i la relaxació; i l’entorn construït pot millorar el control i les funcionalitats individuals, tots els quals són antecedents per a la millora».

És per això que, en aquest procés de dissenyar i crear espais construïts amb un enfocament centrat en les necessitats, experiències i benestar de les persones que els habitaran o utilitzaran, hem optat per configurar un entorn lluny de la idea de “ambient medicalizado”, no sols per a la persona hospitalitzada, sinó també per als seus acompanyants i el personal assistencial.

¿Què és la simulació clínica?

Per a portar endavant el nostre disseny, hem utilitzat la simulació clínica (SC), una metodologia que facilita la reproducció de situacions reals en l’àmbit de l’atenció sanitària, amb el propòsit de practicar, aprendre, avaluar, provar i comprendre tant sistemes com accions humanes.

Aquesta pràctica, que ha anat evolucionat amb el temps, s’ha convertit en una eina altament versàtil en el camp de la salut, sent emprada amb diverses finalitats, que inclouen l’entrenament en la presa de decisions clíniques, el perfeccionament d’habilitats comunicatives, l’enfortiment del treball en equip, l’execució de procediments tècnics i el redissenyo de qüestions assistencials[2].

¿Quins són els avantatges de la SC?

Algunes dels avantatges que hem trobat al llarg de la simulació són: la flexibilitat de repetir la tècnica segons les necessitats i en el moment triat, la possibilitat de simular situacions clíniques fins a les seves últimes conseqüències, sense risc per a persones reals, la possibilitat d’intercanviar punts de vista entre les diferents persones involucrades, l’aprenentatge mitjançant l’error, l’observació d’aquests desencerts per a generar una resposta constructiva, l’oportunitat facilitar el feedback immediat o debriefing, permetent identificar errors, reflexionar i corregir en el prototip, entre altres[3].

¿Per què prenem aquest concepte i l’apliquem a l’arquitectura? ¿Per a què ens serveix usar la simulació clínica?

Quan la limitació de temps impedeix dur a terme recerques en un laboratori de neurociència aplicada a l’arquitectura [4]i la revisió bibliogràfica no proporciona dades rellevants sobre qüestions tècniques en la nostra disciplina, o quan els recursos econòmics són limitats, considerem que recórrer a metodologies prèviament validades i adaptar-les a altres àrees pot ser una solució efectiva per a recopilar dades i avançar en l’anàlisi d’un tema específic.

En la nostra experiència, la simulació s’ha revelat com una eina valuosa per a comprendre moviments, operacions i la freqüència d’activació de polsadors, entre altres aspectes, abans de la implementació real en entorns amb pacients, moment en el qual no hi ha marge per a retrocedir. Aquest enfocament ens ha permès superar les restriccions de temps i recursos, facilitant l’obtenció de dades crucials per a aprofundir en la comprensió del nostre tema de recerca.

¿Com va ser la metodologia de treball?

En el nostre enfocament inicial, ens vam proposar abordar una problemàtica específica relacionada amb el benestar de les persones ingressades, els seus familiars i el personal de salut. El disseny que estàvem desenvolupant tenia com a objectiu facilitar el procés assistencial en la unitat i millorar la qualitat percebuda. Ens vam proposar crear un entorn efectiu on la persona ingressada pogués #sentir com a casa, experimentant tranquil·litat, seguretat i confort visual.

Per a fonamentar el nostre disseny, duem a terme una revisió bibliogràfica exhaustiva, estudiant antecedents i analitzant unitats d’internació en diferents hospitals. A través d’aquest procés, enfrontem hipòtesi, avaluem mètodes i estudiem resultats. Posteriorment, incorporem qüestions tècniques, com l’altura de les preses de corrent, la ubicació dels gasos medicinals i l’espai per a la col·locació de bombes, per a elaborar el primer esbós.

Una vegada completada la primera aproximació, construïm el primer prototip a escala real en el nostre estudi. Muntem l’«escenografia» i traslladem el prototip a una habitació pediàtrica a l’Hospital Universitari de la Vall d´Hebron amb mesures estàndard. En aquest espai simulem diverses situacions que podrien sorgir durant una hospitalització, recopilant dades a través d’enquestes, registres fotogràfics, focus groups i altres recursos.

Al llarg del procés, involucrem a les diferents persones rellevants i ajustem el prototip in situ. Recopilem tota la informació possible i, de tornada en l’estudi, perfeccionem el prototip. Documentem minuciosament cada ajust i, amb la resposta positiva tant de pacients com de personal assistencial, repliquem amb èxit el disseny en altres unitats hospitalàries, com, per exemple: internacions per a cures pal·liatives pediàtriques, blocs quirúrgics i maternitats.

–

–

–

Referències bibliogràfiques

[1] DuBose, J., MacAllister, L., Hadi, K., & Sakallaris, B. (2018). Explorant el concepte d’espais de curació. HERD: Health Environments Research & Design Journal, 11(1), 43-56.

[2] León-Castelao, E., & Maestre, J. M. (2019). Prebriefing en simulació clínica: anàlisi del concepte i terminologia en castellà. Educació Mèdica, 20(4), 238-248.

[3] León-Castelao, E., & Maestre, J. M. (2019). Prebriefing en simulació clínica: anàlisi del concepte i terminologia en castellà. Educació Mèdica, 20(4), 238-248.

[4] Ahead Barcelona Healthcare Architecture (2024). Aproximar-se a la neuroarquitectura.